Japan Style

Arribem a la fi del nostre viatge. Demà tornem cap a casa.

Hem passat el matí a Kyoto encara. Avui amb una calor a les 8 del mati ja molt forta i molta xafogor. Hem visitat el Palau d’Or (Rokouon-ji) situat al nordoest de la Ciutat i que com el seu nom indica té recobertes d’or les parets exteriors de les dues plantes superiors. Va ser construit al s.XIV com a lloc de descans d’un shogu i més en davant és va convertir en un temple zen. Val la pena visitar-lo!

Per acabar la nostra ruta per Kyoto hem anat al temple To-ji, un temple budista que guardava l’entrada sud de la ciutat i que té una pagoda de 5 pisos  constuïda al s.IX que fa 54 metres d’alçada i es veu des de molts llocs de la ciutat i que igual que el Pavelló Daurat són Patrimoni de la Humanitat.

Hem estat de sort perquè el dia 21 de cada mes  hi ha un mercat molt gran als jardins del temple i l’hem pogut veure. Hi ha des d’antiguitats a cerámica, passant per menjar, kimonos….

A primera hora de la tarda hem agafat el Shinkansen, tren bala, per tornar cap a Tokyo i  anar després  a l’aeroport de Narita on avui dormim en un hotel al mateix aeroport.

Donem per acabat el nostre viatge al Japó.

Demà al matí agafem el vol de tornada cap a casa.L’Albert vola cap a Kochi, a l’illa de Shikoku on farà una estada a la universitat fins a mig setembre quan tornarà cap a Perth.

Ha estat un viatge força diferent als que havíem fet fins ara. Hem vist poc paisatge i ens hem endinsat més en la cultura, tradicions i menjar d’aquest arxipèlag que té més de 6,000 illes que cal conèixer. Hem pogut gaudir de la companyia dels nostres fills i una increïble organització per part de la Laura que ha permès relaxar-se  més als altres components  de la família.

Moltíssimes gràcies per tots els comentaris que ens heu fet. Ens acosten més a casa per lluny que siguem. Gràcies també als que ens heu seguit. Us esperem a tots en un nou Pessatours.

Fins aviat!!!

ありがとうございます 

Arigatou gozaimasu

Visita a Osaka avui. Hem baixat a l’estació de JR Namba  que és enorme per dins i hem caminat prop d’un kilòmetre per sota fins a sortir al Dotombori, una zona plena de botigues, de menjar i restaurants petitons amb unes figures enormes a fora de  cada menjar que fan. 





Després hem seguit cap al mercat  Kuromon-Ichiba, on hem vist unes gambes “jumbo, potes de cranc gegants i peixos globus que només es mengen al Japó perquè són toxics i s’ha d’escollir molt bé la part que cal menjar. El peix és el que hi predomina més.



Parada per dinar, amb el bol d’arròs i el de la sopa de miso que no hi  faltin, i hem tornat a agafar el tren per anar al barri de Shinsekai (que vol dir nou món en japonès). Aquest és un barri retro-futurista vingut a menys , contruït el1920 (volia ser com el Dotombori però no va sortir bé).
Dues visites llampec després, al castell d'Osaka i a la Gate Tower Building,un edifici on hi passa una autopista pel mig. Aixó és el Japó!!

PS: Vilanoves, Rat i Joan i Maria. Les Maiko són noies entre 15-20 anys que volen esdevenir Geishes. La seva feina és bàsicament d’entreteniment. Cantar, tocar uns intruments i ballar. Comencen a “treballar” a les 6 de la tarda a les cases de te fins allà la 1. I tarden unes 2 hores fins que no van a dormir (suposem que és per treure’s tota la vestimenta i pintura. El pentinat, no doncs ens van insister molt en què dormen amb un coixi molt alt i fort). Això si, tot el kimono…els l’ajuda a posar un home?! Més contradiccions?

Es un tema que dóna per una tertúlia!
Tema barbacoes. Aquí no hi ha ni un metre quadrat lliure per una barbacoa. Enyorem les d'altres llocs.

Curiositats:

1-Si agafes un tren  ràpid només hi ha 30 minuts entre Kyoto i Osaka (45 km).

2- Al Japó les tapes de claveguera són molt particulars, però la que hem vist avui ha superat totes les expectatives.

3-La netedat és extrema. Al matí cada dia freguen les escales dels 11 pisos de l’estació de Kyoto tirant-hi un spray i tot perquè quedin més brillants i també freguen els costats de les escales automàtiques cada dia. Per cert, a Kyoto és l'únic lloc on hem vist papereres al carrer.

4- Els edificis no estan enganxats uns amb els altres si no que hi queda una petita distància, que suposem que deu ser una prevenció més  contra els terratremols.