Ahir a la nit quan vam
arribar a l’habitació ja ens vam trobar els futons fets (potser pensaven que
els guiris no sabrien fer-los!). Tothom hi ha dormit molt bé menys en Joan que
diu que ja no té edat per anar de càmping i dormir a terra.
L’esmorzar ha estat
com el sopar. Un munt de diferents opcions. Des de peix cru, spaguetti, sopes,
fruites, salses, un tipus de mongetes verdes i negres seques, una espècie de
truita….i com no arròs. En un raconet hi havia unes pastilletes de margarina
combinada amb melmelada de maduixa que era el més occidental.
Ja sabem perquè tenen
els boscos són tan verds i frondosos que no hi entra ni un raig de llum al
sotabosc…perquè plou molt i de casualitat havíem enganxat uns bons dies. Però
ara la previsió ja és pluja i pluja. La temperatura molt bé. Uns 22 graus de màxima
els dies que ha fet sol i al matí fresquets. A Tokyo será ja diferent… tindrem
l’ocasió de comprovar-ho demà que volem cap allà.
Com que plovia molt
hem hagut de marxar del lloc on érem (llac de Shikaribetsu) i hem decidit
tornar cap al Parc d’Akan a veure si feia més bon temps. Hem passat pel poblet
de Kamishihoro a veure un parell de temples, un de budista i un de sintoísta. En
el budista, hi havia una sala amb tot d’armariets on es guarden les cendres dels difunts i ens
ha sorprès que la gent hi porti menjar, begues i dolços pels seus familiars.
Al Parc d’Akan he
manat a veure un parell de llacs, el llac Onetto que té un color esmeralda molt
bonic. Parada a l’Eco Museu d’Akano Onsen on hem vist en uns tancs com són en realitat les algues en
forma de bola, les marimo,i després el llac d’Akan.
Curiositats:
1-Si ja es veu poca
gent, avui plovent encara n’hem vist menys. Ni a les poblacions més grans. Aquí,
pau i tranquil.litat. Les estadístiques diuen que Hokkaido representa el 20%
del territori del Japó i només hi viu un 5% de la población i en donem fe.
2-El cotxe de lloguer
l’hem llogat directament a la casa Nissan i l’estrenàvem. Una idea per a les
marques europees.
3-Avui al wàter de l’hotel
només asseure’t ja raja aigua. Una variant més. De tota manera als hotels més antics, a alguns
museus, els WC públics són com els nostres.
4-Hem anat a sopar a
un restaurant on sopes completament aïllat dels altres perquè estàs com en una mena
de cubicles amb cortina i tot per tenir més intimitat. Això ens xoca molt. Igualment
com la vergonya que tenen quan ens veuen estrangers ( en aquesta zona nordest
no hi están acostumats) i els demanem alguna cosa o intenten dir alguna paraula
en anglès i es posen vermells. Però això si, tots despullats a l’onsen
(separant homes i dones)
5-Als centres d’informació
no hi ha ni postals ni samarretes per vendre.. però si que venen menjar a tot
arreu.
 |
| Rat, La foto dels Kit Kats, demà més detalladament |
6-Els gustos japonesos no coincideixen gaire amb els nostres. Sabatilles pel lavabo de conjunt amb el protector dels rotlles de paper del wàter
August 09, 2018 |
Category: |
1 comments
Comments (1)
Estic apunt d'anar a dormir, acabo de mirar un capitol de Hawai 5.0, em preguntava que mirarem ara?
Amb les fotos estic sorpresa. Gràcies pels Kit kats, es ven cert que el color del menjar és molt cultural, aquí no ser si ho vendrien. Crec recordar que una vegada en un reportatge van dir que japó era un lloc on provaven productes nous, perque la gent s'atrevia més (no em feu massa cas, parlo de memòria i potser no era així), peró quadraria amb aquest concepte!
Pel que fa al tema algues (que no en ser res), les rodones semblen qualsevol cosa menys aixó! M'ha encantat la foto.
I pel qie fa al gust dels japonesos i japoneses només cal mirar com van vestits!
I pel tema restaurant intimitat, m'ha recordat que son capaços de deixar un fill tancat en una habitació anys pel que diran... son raros! I tot el tema de la sexulaitat... ara recodo un altre 30 minuts....
eh!!! Vaig a dormir que estic molt xerraire.
Endavant amb el programa!
Rat