El viatge de Londres a
Tokyo se’ns ha fet força curt.
Ja hem començat amb
bon peu, un embarcament molt ràpid, bon espai a l’avió, molta quantitat de
menjar…Això si, ja hem començat a practicar amb els palillos. Som dels pocs no
japonesos a l’avió i això es nota: no hi ha passejades pels passadisssos, ni
sorolls, tothom dormint, hem començat a fer les primeres reverències…
La ruta que hem fet ha
estat des de Londres cap a Copenhaguen, Tallin, Rússia, Nord de Sibèria i Japó. Hem arribat a Tokyo Narita a les 3 de la tarda hora local. Tokyo ens ha rebutamb34 graus i força xafogor.
Hem agafat el bus cap a una altra terminal i hem tornat a facturar cap a Memanbetsu, Hokkaido. Marxem a les 17,55 i arribem al cap d'una hora i 45 min. L'Albert ha arribat allà dalt a les 2 i ja ha fet na primera inspecció.
 |
| Arribant a Tokyo |
 |
| Menjant els primers noodles |
Hem agafat el bus cap a una altra terminal i hem tornat a facturar cap a Memanbetsu, Hokkaido. Marxem a les 17,55 i arribem al cap d'una hora i 45 min. L'Albert ha arribat allà dalt a les 2 i ja ha fet na primera inspecció.
Què ens ha sorprès de l'aeroport? La tranquil.litat, els primers lavabos típics( que donem fe que netegen bé) i després la gran quantitat de botigues de galetes i dolços de tot tipus que hi ha al Market Place de l'aeroport i el gran nombre de gent que en comprava. Des de crackers fets a soja, a uns altres fets de gambes, moltes galetes i pastissets amb formatge com a base, amb te matcha..., també moltes gelatines amb forma de la fruita i tot. I moltes noies davant la parada amb un cartellet anunciant el producte i donant-te'n una mica per tastar.
També hem trobat un lloc específic per a fumadors ple a vessar. I com no, el Joan ja ha anat a veure si estava ben ventilat, i ja se li ha acudit una idea per resoldre un problema. La desconnexió encara no s'ha fet; és el primer dia!!!
Ah!! A l'avió cap a Memanbetsu som els únics estrangers i no sé si es que la lectura ens ha influenciat però sembla que la alguns dels japonesos que van cap a l'illa tenen una mica la fesonomia diferent. Sabem que allà hi havia la gent indígenva eren els Ainú que també poblaven les àrees properes que pertanyen a Rússia.
Ah!! A l'avió cap a Memanbetsu som els únics estrangers i no sé si es que la lectura ens ha influenciat però sembla que la alguns dels japonesos que van cap a l'illa tenen una mica la fesonomia diferent. Sabem que allà hi havia la gent indígenva eren els Ainú que també poblaven les àrees properes que pertanyen a Rússia.
Arribats a Memanbetsu.
17 grauets a les 21.30!!! Un cop hem llogat el cotxe arribem a l’hotel a
Abashiri on hem trobat l’Albert. l’alegria més gran del viatge. És ben veritat
que per molts Skypes i whatsapps, que sort en tenim, una abraçada en directe no
té preu.
August 05, 2018 |
Category: |
4
comments
Comments (4)
Hola família!
Joan recorda que estàs de vacances, el fum és el seu problema. El teu objectiu és la desconnexió i la família! Jajaja... aquest tio veu negoci a tot arreu!
Molt bé, ja queda menys per l'abraçada! I per nosaltres ja queda menys per coneixer
Japó
Rat
Rat
Me parece que no ha funcionado la primera vez. Vuelvo à escribir. Disfrutad a tope del viaje en familia. Seguid bien. Las fotos son muy bonitas. Yo ya estoy en casa. Muchos besos
Que sepas que te sigo! Me han pasado el enlace... Soy Laura de S&P! :-)
Rat, no es pot perdre mai l'oportunitat de seguir aprenent coses, i si són dels japonesos, encara més.
Gracias a todos. Esperamos que os guste el blog como a nosotros el viaje