Dia de visita a Kamakura, ciutat costanera a uns 55 minuts al
sud de Tokyo on hi hem anat amb tren. Aquesta ciutat va ser el centre politic del
Japó al s.XII fins al XIV i avui és una destinació molt popular tant pels seus
temples i santuaris, com per les seves
platges.
Primer hem visitat el Temple Engakuji, un
dels temples Zens més importants del Japó i el segon en importància a Kamakura.
La seva ubicació és bonica perquè està construït sota la zona boscosa de les muntanyes de
Kita-Kamakura. Hem estat de sort perquè hem vist les pregàries que es fan només
dos cops al més amb càntics inclosos.
Després hem anat cap al temple Kenchoji, el
més important i més antic de la ciutat (s. XIII) que té una sèrie d’edificis,
subtemples , una porta daurada i un temple per a la campana que està declarant tresor
nacional.
Finalment al Hachimangu Shrine, el santuari
Shinto més gran de Kamakura. A aquest temple s’hi accedeix a través d’una sèrie
de toris. Aquí hi havia molta gent del país que al ser diumenge anaven al
temple, i molts compraven uns fulls de pergamí petits que suposem tenien escrit
com prediccions del seu futur, la seva sort…
Un cop refets i dinats, tot i que avui
estava força núvol i la sensació no era tan asxifiant, però la humitat era del
87%,, hem anat a veure l’estàtua de bronze del Gran Buda.
I per acabar la nostra visita d’avui una
estoneta a la platja, a refrescar-nos els peus i alguns a banyar-se. De tornada
cap a Tokyo hem agafat el tren de la línia Enoden fins a Fujisawa, ple a
vessar, que fa un recorregut per la
costa i on hem vist molts surfistes i llavors hem tornat a agafar la línia del
JR.
Curiositats
1 No havíem vist mai el joc de pescar
peixets… vius. Et donen una espècie de salabret de paper i es tracta d’anar
pescant tants peixets vius com puguis fins que es forada el paper. Hem vist alguna artista que n’ha pescat molts
, i una altra que al segon peix ja s’havia
carregat l’estri.
3. Aquí juguen a un joc que es diu
Pachinco, i que semblen les típiques escurabutxaques, però que en loc de diners
et surten boletes metal.liques que després es poden canviar per regals o diners.
4 . No es cansarem de remarcar el funcionament
dels trens en aquest país. Increïble freqüència de trens i puntualitat extrema,
que permeten desplaçar-se còmodament i ràpida tant per la ciutat com cap als afores.
August 12, 2018 |
Category: |
2
comments
Comments (2)
Que bonics els temples i quina pau per poder anar a dormir (jo ara)!
El tema pesca peixets vius! Curiós del tot, i els regals? O marxaves amb els peixos?
I el tema noies platja! Vestides? No ser, jo com que al casal amb les marroquines també anem a la platja i es banyen vestides! I si hi ha molta gent no es volen banyar pq igualment els queda la roba arrepada i llavors diuen que la gent els mira.... jo que ser! Estem tot massa tocats per la tramuntana!
I el tema joc, juguen asseguts, vol dir que hi passen moltes hores?
En fi, el tema puntualitat trens, ja ho podeu explicar als de la renfe (sort que jo vaig sempre amb catalans, que fallen molt poc).
Apa, que demà ja som dilluns altre vegada!
Rat
Que tal família? immersos del tot en la voràgine nipona!
Això de Tokio molt garbuix : gentada, edificis, botigues i una virulamenta que els ulls us deuen fer pampallugues : us hi quedarà només una ratlleta !
Lo del teatre n'havíem sentit a parlar però no recordava que no hi haguessin dones. Però el local molt bonic.
Originals sí que en son aquests japonesos: el pas zebra ha,ha, ha, mira, per passar la tarda donant voltes a la plaça sense sortir de la norma ! que ja diueu que són molt ordenats. I nets i polits també: la pica a damunt del wàter, no, no, si encara us ho instal-lareu a casa ha, ha.
De noies amb mitjes amb una bona calor, n'hem vist amb turistes de Barcelona,si,si, que ho vem trobar ben extrany...com lo de banyar-se... bé que semblen molt moderns per segons què però...serà una mena de "recatamiento" postmodern ?
Deu ser una delícia viatjar amb tren : no en va tenen fama els trens del Japó, i com diu la Rat, ja ens agradaria! ja deus poder començar a meditar abans d'arribar als temples! per cert, molt bonics eh! algun em sembla que l'hem vist en un documental de TV.
I res, a continuar, que nosaltres ens ho passem pipa, sobretot la Rat que s'està descoll..... !ha,ha,
Des d'Artés
Joan i Maria