Dia de despedida de la tranquil.litat, relax i
temperatures de 22 grauets de Hokkaido, una terra sense presses, i aterratge
puntualíssim a Tokio, a 35 graus i una humitat més que considerable.
El primer que ha calgut fer ha esta canviar de la
teminal de vols domèstics a la d’internacional amb el bus llençadora, i
posterior activació del JRPass que ens permet viatjar en tren d’alta velocitat
i les línies de metro de la companyia JR , i que ens va molt bé, ja que l’hotel
el tenim a 8 minuts d’una de les estacions i això ens permet comunicar-nos amb
tota la ciutat relativament ràpid.
Ben dinants i descansats una mica , primera sortida
cap al barri d’Akihabara, on hi ha una de les zones de comerç de productes
electrònics, entre ells càmeres de fotos, més importants de la ciutat.
A banda de la xafogor, la primera sensació que es té,
és que tots els que no viuen a Hokkaido
es troben aquí….
Quina gentada!!!!. I tant pels carerrs com a les
botigues, comprant poc i mirant molt.
La veritat és que avui no hem trobat cap producte
que poguem dir que sigui molt millor o molt nés barat que a casa nostra, i és
que el món globalitzat ho ha canviat tot.
Als centres comerials, una mica de tot amb l’avantatge
que els productes els tenen tots
exposats i els pots mirar i tocar, i en algun cas, provar. També molts espais per a jocs de tota mena i
ninots de totat mena dels dibuixos mundialment coneguts.
Es sorprenent aquesta admiració dels japonensos pels
dibuixos infantils, que porta fins i a
tot a l’extrem que moltes noies que
treballen en botigues que donen directamet al carrer, van vestides com ja us
imagineu i corrobora la fotografia:
La resta hem
hagut de buscar un espai més ampli per sopar, la qual cosa hem aconseguit fer
finalment amb plena satisfacció dels comensals.
Curiositats:
1.A una de les
maletes ens ha aparegut aquest adhesiu quan l’hem recollida a l’aeroport:
Algun missatge subliminal? Què ens volen dir exactament?....
2.La calor i els nervis del viatge a
vegades jugen males passades. Mentre esperavem
que ens activessin el JR Pass ha
arribat una família que per l’accent debien ser del Pais Basc o Navarra i després
d’explicar que els havien orientat malament i havien hagut de voltar mig aeroport, se n’han adonat
que havien perdut “la maleta verde”. I el problema no s’acaba aquí. Han sortit
corrents el pare i la filla quan la
senyora ha dit : ¡¡¡¡ Es la del dinero!!!!. Desitgem que la història hagi
tingut un final feliç.
3. A poc d’arribar ja enyoravem Hokkaido. Tot i que al Japó ès condueix per l’esquerra,
les carreteres d’allà dalt són prou amples i amb tant poc trànist , amb un paisatge
tan frondòs i verd, que era molt relaxant, però només arribar a la ciutat, i hem
vist el que hi ha, ens hem alegrat molt de moure’ns en tren.
4. Hem començat a veure personatges pel
carrer estranyament vestits, noies prop de la trentena jugant amb unes nines
mentre esperaven que els portessin el menjar al restaurant…….
August 10, 2018 |
Category: |
2
comments
Comments (2)
Hola, hola !
que bonica aquesta regió d'Hokkaido i amb la tranquil-litat i la temperatura agradable es disfruta més de tot.
Ara, a les 4 del matí tots de peus a terra i andando ! i a veure Joan, no pot ser que no dormis bé : només de pensar amb les sabatilles "kukis" que et posaràs al llevarte, t'han de passar tots els mals! ha, ha,
Lo del menjar sí que ho tenen original si, i els embolcalls llampants a mi en comptes de fer-me comprar em tirarien enrera...és clar que si hi ha gana...
I aquest adhesiu de la maleta? ostres, una caca rosa què deu voler dir "emoticonicament" parlant ? ( són ben extranys aquests romans, ai, japonesos! )
En fi, cada cultura és cada cultura i no hi ha com conèixer-la i viure-la encara que sigui per pocs dies, I aquesta és plena de contrastos.
Aquesta vegada varieu molt de mitjà de transport : ben diferent de l'autocaravana, però també interessant oi ?
Endavant les atxes ! i guardeu-se de la calor !( si podeu)Aquí al Bages ens ha baixat una mica, que ens estàvem rostin!
Records !
Maria i Joan
Ostres tu quina gentada! Ja us podeu lligar, que aquí us perdereu!!!
El tema estimuls visuals és acullunant, no tenen ni un centimetre buit! Verge santa!
Entre els molts ninots he vist en picatxu! És l'únic pokemon que li ser el nom.
Per cert, les noies vesteixen així, a mi em recorden a la candy candy de la meva època, però i els nois? perqué, no ser, em sembla que son una societat una mica masclista ... o molt!
Començant per l'emperador, la succeció només amb homes (us recordo que l'hereu només ha tingut una filla, i no serà la successora del seu pare, que passarà a un cosí baró nascut molt més tard... tu llegiu les lectures), i com aixó la imatge de les noies...etc....
Per cert, la caca rosa, el google traductor no serveix? Ja,ja,ja,
Jo crec que és l'arale que us diu, bon dia a la vila del pingüí!.
M'encanten les fricades japoneses! Com estic disfrutant.
Rat