Comencem a a visitar llocs de cap al Sud de l’illa de Honsu. A les 8 del matí hem agafat el Shinkansen en direcció a Nagoya per afagar un altre tren en direcció a Takayama, a la zona muntanyeca d’Hida, en plens Alps Japonesos on hi passarem 1 dia. El trajecte dura 4 hores en total. Continuem meravellats de la puntualitat dels trens bala. No obstant, a la línia Nagoya-Takayama que és Limited Express i només té una via hi hem estat una mica parats a diferents llocs  per deixar passarel trenque passava.

El paisatge ja és més muntanyós  i els trocets plans que queden pel mig, estan  farcits de camps d’arròs,. Es curiós perquè a costat de  cada casa tenen el camp d’arròs, o al costat d’una fàbrica…

Cada vegada que t’acostes més al poble,  les muntanyes són més altes amb les arbres d’unes tonalitats verd intens , molt xulos (a la tardor deu ser fenomenal) i prop de Takayama les plantacions d’arròs es combinen amb plantacions de te. El tren passa per  unes gorges molt boniques,  i algunes clapes amb bambú seguint el curs del riu.

Hem visitat l’Hida No Sato que és un museu a l’aire lliure que té més de 30 cases rurals de tota la regió d’Hida, que es van tralladar aquí el 1971 i que permet veure com era la vida de la gent al camp japonès segles enrera. Ens ha agradat molt, tant per veure el tipus de cases amb sostres de palla com els estris que tenien ( per fer  la seda a partir dels capolls i fer els kimonos, els tipus de trineus per tranportar diferents coses, les eines per fer les teules de fusta…).

Per sopar hem anat a un restaurant especialitzat en soba (fideus de farina de fajol) i n’hem degustat amb bolets, amb tempura de porc, amb tofu….

Curiositats:

1- El shinkansen no té internet i el regional si

2. Hem sortit de Tokyo a quarts de 8 amb una calor ja molt intensa, i aquí podem tornar a gaudir d’unes temperatures molt agradables. La quantitat  d’aigua consumida per persona ha disminuït considerablement.

3.La carn de vedella d’Hida és molt famosa i avui els que no som vegans l’hem provat i la veritat és que si que ho és, però la de Hokkaido no té res a envejar.

4. No es pot dir que les habitacions dels hotels siguin   gaire  espaioses…més aviat les assimilariem a camarots d’un vaixell, especialment els banys, que són tot en plàstic i sempre  cal pujar un esglaó per accedir-hi

5. I tots els sabons i xampus són de la mateixa marca i model …. Monopoli nacional? ??

6. Aqui és el lloc on més Catalans i espanyols hem trobat. L’hotel n’està ple i pel carrer no pares de trobar-ne.