Avui hem anat cap al
sud i hem visitat el Parc Nacional d’Akan.És un dels parcs nacionals més antics
del Japó i és famós per les seves muntanayes volcàniques, llacs en forma de caldera,
boscos de pins, cérvols, onsens naturals (banys termals) i un petit poblat
Ainu, la gent indígena de l’illa.
Hem passejat pel
costat del llac Kussharo que es gela
completament a l’hivern i del qual es tenen unes vistes molt boniques des del
Bihoro Pass (però hi feia un fred que pelava i hi havia molta boira i des
vistes res de res).
Com que el llac és una
caldera, pots excavar una mica
a la sorra i fer una mica d’onsen amb la bassa d’aigua que et queda, i donem fe de que queda molt calenta, i si remenes una mica la sorra, fins i tot crema els peus.
Després hem anat a
Iõ-Zan, un loc on hi ha unes fumaroles amb emanacions de sofre molt maques i
voluminoses i on t’hi podies acostar a molt poca distància fins a veure els
cristalls de sofre i tot. No hem estat a cap país on t’hi poguessis acostar tant.
Espectacular!!
Última parada al poblat anui Kotan, que ens ha decepcionat perquè està pensat per turistes (no per guiris, perquè de guiris gairebé només hi som nosaltres per aquí) que està al costat del llac Akan, una de les curiositats d’aquest llac són les seves algues , les marino algae, que són en forma de bola de color verd intens aveullutat i es formen de manera natural a les vores del llac. Però nosaltres només les hem vist en pots a la botiga de souvenirs.
Per sopar, un lloc ben autèntic a cal Tonton, que hem trobat de casualitat i on hem hagut de seure damunt d’un tatami tipus Shin-Chan i hem menjat estupendament, alguns.
Curiositats:
1-a les carreteres hi
ha tot de fletxes penjades per ajudar a senyalitzar la carretera perquè aquí
una molta boira.
2-quan seus al wàter s’engega l’extractor automàticament , i no és S&P.
3- ahir vam veure un ós
grizzli!!
4- no hi ha papereres
enlloc i no es veu cap paper ni burilla pel carrer
5- els cotxes tenen
unes formes molt quadrades, com caixes de llumins.
6- A Hokkaido són molt famosos els melons tipus Cantaloupe, però els preus no son com els d'aquí sinó molt més cars. Els deuen agradar molts les gelatines de fruites perqué n'hi ha per tot arreu iamb caixes ben maques per regalar. Hi ha també molta varietat de peix sec envasat al buit.
August 07, 2018 |
Category: |
3
comments
Comments (3)
Rat, he posat el comentari al primer dia, però el repeteixo per si no l'has vist. No es pot pedre mai l'aportunitat d'aprendre, i si són invents japonesos, encara més!!!
Gisela, no seria mala idea lo de l'anglès, però els simbols funcionen (imagina'ns per demanar si fan menjar en un lloc que a fora només està tot en japonès, no hi ha una sola fotografia i a la barra només es vuen botelles grans.. Doncs, ens han entès i una bona teca que ens han preparat.El llenguatge dels signes és universal...
Gràcies a tots els que en seguiu. Gracias a todos por seguirnos
Holaaa! acabem de posar el comentari al report : 3-6 parc Nacional de Siretoko. Ho dic per si de cas , que endarrera potser no hi aneu !
Petonets !!
Maria d Artés
Hola de nou!
Que maco tot plegat. Ignorava que existia aquesta part de japó! Que bonic poder aprendre des del sofà amb vosaltres.
Mirant les fotos, entenc com viuen les persones que no poden llegir! Tanta lletra i no puc llegir res de res, i la curiositat em pot!
Continuarem mirant...
Rat