El nostre destí d’avui
ha estat el Parc Nacional de Daisetsuzan ,que és el més gran de Hokkaido i
també del Japó.
És un parc amb unes
muntanyes de 2000 metres d’alçada i fins i tot hi hem vist neu a diversos
llocs. És un lloc ideal pels muntanyencs tot i que té moltes zones on no s’hi pot accedir. El tipus de parcs al
Japó que hem vist fins ara són molt diferents dels americans i canadencs, on hi
ha uns límits molt ben marcats, moltes caminades per fer, molta senyalització i
molta información per part dels rangers.
Abans d’arribar al
parc i també quan l’hem vorejat pel costat dret cap al sud hem vist esplanades
immenses de conreus de cebes, mongetes, una cosa que semblava bledes i que
creiem que és una de les fulles que fan servir per embolicar l’arròs i molts
camps de blat, blat de moro . Hokkaido és la “prefectura” (regió) més agrícola
de tot el Japó. També és la zona més productora de llet i vedella del país. No ens estranya ja que el moviment
de tractors i máquines era constant. Es veu que últimament han invertit molt en
tecnologia i fins i tot exporten, deu n’hi do si tenim en compte les temperatures
de l’hivern.
Dins el parc hem
visitat les cascades de Ginga-no-taki i Rusei-no-taki. Tot i que només tenen
uns 90 metres d’alçada són famoses perquè són un lloc destacat per fer escalada
en gel a l’hivern.
Després hem anat a un
dels centres del parc, situat al nord-est, el de Sounkyo. L’única caminada que hem pogut fer ha estat a la
cascada de Momijidaki, ja que l’altra opció era agafar un telefèric, després un
altre i llavors podies fer una caminada de 2,30 hores molt dreta i no ho hem
vist factible.
Per dormir teníem reservat
un hotel al costat del llac Shikaribestu, que és al sud del parc i que té una
carreterra que permetia accedir-hi d’una forma relativament rápida però que
està tallada degut a un tifò que hi va haver fa unes setmanes. Hem hagut de fer
una volta de 60 km per arribar-hi. Aquí hem pogut degustar un sopar japonés tradicional,
enfundar-nos amb els kimonos i ara anirem a dormir a sobre el tatami a veure
què tal….
Curiositats:
1-Ens havíem oblidat
de dir que aquí el sol surt a les 4 del matí i es fa fosc a les 7 del vespre.
2-I deu haver tan de
blat de moro que fins i tot hi ha una xocolata de blat de moro.
3-Tenen Kit-Kats de
color verd fets amb el te macha ( ja us penjarem una foto)
4-Hi ha lavabos a
qualsevol lloc, i nets
5-Primer de fer benzina. Hi hem estat una bona estona.... i hem necessitat ajuda. No hi ha anglès i el sortidor sembla una màquina del millón...
6-Posem la ràdio per
veure si se’ns enganxa una mica el japonés i ens podem entendre i canviant d’emissores
n’hem trobat una on fan classes d’espanyol. I diuen “A mi me gustaría probar el
Terayaki de aquí”.
7-Continuem sent gairebé els únics estrangers (n'hem vist 2) en tota la ruta d'avui i a l'hotel els fa tanta gràcia veure especímens no japonesos!!
August 08, 2018 |
Category: |
1 comments
Comments (1)
Ostres, menjar heu menjat!
Que tal la sensació de ser mirat per ser "diferent"?
A part del ulls, suposo que l'alçada tampoc és la mateixa?
El kit kat verd... el vull veure! Però sobretot expliqueu quin gust té, la sensació!!!
M'ho estic passant molt bé!
Rat